Alguna n'ha fet: opinió

He vist un curt anomenat Alguna n'ha fet que m'ha impactat molt. Tracta sobre el masclisme que hi ha a la societat actual i té molta raó. És increïble la supremacia que tenien els homes davant les dones.

Al curt, ixen comentaris terribles com per exemple: " Si fora dona seria més puta que les gallines." o quan una dona està embarassada un home diu: "Que bé és xiquet, què mal si és xiqueta".

Ara les dones han guanyat molt en comparació amb unes décades arrere, però sols unes décades fixeu-vos la gravetat de l'assumpte. En moltes cultures moltes dones mai han pogut votar, ni tenien cap privilegi social, i els pantalons sempre els ha portat l'home. Tornant al curt, hi ha una metàfora clarísima. Al curt ix un pila buida a la que li van caiguent gotetes d'una en una d'una aixeta mal tancada. La quantitat d'aigua va creixent fins que a la part final del video s'ompli a vessar i s'ix. Astò vol dir que al principi solament amb una mala acció contra el sexe femení "no passa res" però cada vegada és fa més i les dones acaben sentint-se com a nines sense sentiments.

Cançó d'Ítaca de Lluís Llach: Opinió

A classe de llengua valenciana hem llegit la cançó de Lluís Llach, Ítaca. A mí m'ha paregut una cançó molt bonica. Dic astò perquè aquesta cançó té moltes metafores molt boniques i a més està molt bé escrita. Bo, que ens podiem esperar de Lluís Llach? Les metafores d'aquesta cançó relacionen aspectes propis d'un viatge amb fets que una persona pot viure al llarg de la seua vida quotidiana. Per exemple, quan a la cançó diu "tingues sempre al cor l'idea d'Ítaca", ens vol transmetre que sempre tinguem presents les nostres arrells o quan diu que "Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen" vol dir que quan alguna cosa t'ature per alguna raó, no et rendisques, sinó que t'enfrentes amb ella amb valor.

Enric Valor

Enric Valor va néixer l'any 1911 en el si d'una família acomodada rural de Castalla, un poble de la comarca valenciana de la Foia de Castalla (Alacant). Va estudiar per a mestre mercantil, i després es va dedicar a la indústria del calçat, primer a Elda i després a Mallorca, on va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En 1930, als dinou anys d'edat i a Alacant, comença la seva tasca com a periodista i escriptor en la redacció de l'Oncle Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment aquest periòdic s'escrivia en un valencià bastant col·loquial i amb ortografia incorrecta, a causa de la influència de l'espanyol. Valor va iniciar en dita periòdica un curs d'ortografia, seguint la normativa contemporània al com, a mesura que va ser publicant lliçons, L'Oncle Cuc va ser adequant-se gradualment.
Dins de la seva obra lingüística, es comença pel seu impuls en les normes contemporànies del valencià en el setmanari L'Oncle Cuc d'Alacant. Va ser col·laborador en la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll, subministrant lèxic del valencià meridional.
Amb Carles Salvador i Sanchís-Guarner, va ser un dels principals promotors de la normativització del català a la Comunitat Valenciana, difonent la gramàtica de Pompeu Fabra amb obres com a Curs de la llengua valenciana (Gorg, 1961), Millorem el llenguatge (1971), i Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973), que es va poder publicar en català l'any 1977 (Tres i Quatre).
En el 1983 va publicar La flexió verbal (Tres i Quatre), ordenant l'àmplia dialectizació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verbs, i s'utilitza com a material bàsic per a l'ensenyament obligatori dels escolars valencians.
A part de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la gran riquesa lexicogràfica de la seva obra literària, en particular les seves rondalles, que recullen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes, acutalmente publicades en Edicions del Bullent.

Lluis Llach

És un músic i cantautor espanyol. Com a artista compromès, ha estat un referent, no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París.
És fill d'un metge de poble, Josep Maria Llach, de família de terratinents, destinat al poble empordanès de Verges, i de mare mestra, Maria Gran, nascuda a Porrera que havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Va viure la seva infància en aquest petit poble situat en el Baix Empordà, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat.

L'últim vaixell

L’ultim vaixell, novel·la adreçada a un públic jove, que tracta el final de la II República a Alacant, el darrer reducte peninsular que van ocupar els guanyadors de la guerra de 1936-1939, i compta amb el protagonisme de dues dones, àvia i néta pertanyents a una família valenciana de combatents per la legalitat republicana. Així, es narren les circumstàncies de la partida del darrer vaixell amb republicans des del port d’Alacant, abans de l’arribada de les tropes de Franco. Una partida que no és tal per a les protagonistes, que acaben quedant-se a terra i han de buscar una sortida per un altre cantó per tal d’escapolir-se de la repressió. Això sí: després de passar pel camp de concentració d’Albatera, tristament conegut per constituir el presidi a cel obert on el règim franquista va iniciar la liquidació física dels republicans que l’havien combatut.
La novel·la, que comença i acaba a València, a la plaça del Caudillo en el moment de la seua mort, situa l’acció al 1939, després de la victòria feixista. Amb les citacions que encapçalen cada seqüència i amb el to que empra l’autora, queda clar quin és el punt de vista des del qual es tracta l’assumpte de la derrota republicana i de la situació que es crea al País Valencià, i més concretament en la pell de les dones del moment. Eficàcia narrativa, doncs, per fer entendor al jovent, especialment a les dones, qui som i d’on venim. I com van anar les coses en cert moment de la història per entendre com funcionen actualment.