El vent, fulleja les pàgines del meu groguenc llibre. La parada cada vegada estava més a prop i el meu turment es feia cada vegada més palpable. El meu marit m'estaria esperant, segur de la meua derrota, doncs era cert que havia tornat de la meua escapada on no vaig poder valer-me de mi mateixa. El pavor que sent ara mateix és poc si el comparàrem amb la força d'un huracà o el calor del Sàhara. Solament espere una cosa, que aquest no siga l'últim llibre que em puga llegir.
