Definicions

Fartet: és una espècie de peix ciprinodontiforme de la família Cyprinodontidae. És una de les espècies de vertebrats ibèrics en major perill d'extinció.





Gineta: La gineta, jineta o gat almiscler (Genetta genetta) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels vivérrids. La gineta està present en la península ibèrica, les Illes Balears i França, i sembla expandir-se actualment cap al nord i l'est del continent. També es pot trobar a Orient Mitjà i en bona part del continent africà, amb l'excepció principal de les zones desèrtiques.






Garsa: Ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc.









Murta: El mirto, arrayán o murta (Myrtus communis) es una planta de la familia de las Myrtaceae, nativa del sudeste de Europa y del norte de África.

Llentiscle: El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf, al Bages i a les Illes Balears.

L'argelaga: és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt.








Depressió: enfonsament del terreny que es pot anomenar conca o cubeta.







Ria: Part final d'una vall fluvial oberta per l'entrada del mar.

Riu: Corrent continua d'aigua que fluïx per un caixer o llit.

Atesorar España

 ATESORAR ESPAÑA

Amb la classe vam asistir a un projecte de Bancaixa anomenat Atesorar España, realitztat amb la colaboració de la Hispanic Society

Aquesta exhibició està composta per fotografies albergades a la Hispanic Society of

America Entre la segona meitat del segle XIX i les primeres décades del segle XX

A la primera part de l’exposició es veu a A. M. Huntington, el fundador de la

H.S., i l’època en que va viure a Espanya. En aquesta primera part de l’exposició es mostren fotografies de carrers, mercats, festes, indumentàries i artesanies de diversos llocs d’Espanya al segles XIX i XX. A més, ens fa veure quins aparells i mètodes s’utilitzaven a la fotografia

La segona part ens presenta fotografies en sèpia del segle XIX, i que a la seua vegada està dividida en dos “subapartats”.

En el primer, podem observar vistes de ciutats als anys seixanta i setanta del segle

XIX, com Sevilla, Màlaga, Córdova, Múrcia, Cartagena, Toledo, Granada, Burgos,

Barcelona, Segòvia o Alacant. Els autors d’aquestes fotografies son Jean Laurent i Charles Clifford

Les fotografies de la segona subsecció són donacions i també adquisicions del Marqués de la Vega-Inclán. Van ser presses per fotògrafs espanyols i mostren instantànies dels s. XIX-XX. Alguns d’eixos fotógrafs són J.M Canyellas, Emilio Beauchy  i Joseph Espulgas Puig

La tercera part i última, es situa al segle XX i parla de tradicions i costums. Consta de tres apartats.

Començaré pel segon ja que em va parèixer que reflectia les coses més interesant i menyspreades, per això es diu “Espanta incógnita” el llibre que es va publicar del autor  Kart Hielshcer datat entre el 1914 i 1918 on podem

veure paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, hermites, palaus,

places monumentals etc.

Ara, havent acabat d’explicar la segona, pasaré a la primera on podem veure es presenta a Anna M Christian, amiga de Sorolla, que va recòrrer Espanya l’any 1915 i la majoria de les obres d’eixa dona, reflexen la vida i la cultura valencianes per exemple: la platja de la Malvarosa,carrers d’Alacant, el palmerald’Elx...

Finalment, la tercera secció parla sobre Ruth Matilda Anderson, la figura més important de l’exposició. Les seuses fotografies destaquen sobretot per la seua bona

qualitat, la presició dels enquadraments i altres tècniques que va aprendre del seu

pare i de la escola de fotografia a Nova York on va estudiar. Les instantànies reflexen majoritàriament paisatges de Galícia, Astúries, Salamanca,

la Manxa, Canàries Huelva.etc. Representen també escenes de activitats quotidianes de l’época com la ramaderia, la pesca i l’agricultura. També es veuen imatges de vestits, fotos de gent a les romeries, gent ballant dances populars, etc.

  

La fotografia que més em va agradar, d’entre altres moltes, fou una del fotògraf Jean Laurent, feta al segle XIX. M’agrada perquè fa un contrast de l’Alacant d’abans i la d’ara reflexant carrers descuidats i sense asfaltar on no hi ha cotxe, un dels béns més preuats a aquella época. 

Aquesta visita em va paréixer molt productiva ja que ens fa adonar-nos de com era Espanya fa uns quants anys, i de com ha avançat la societat. Amb una imatge et transporta a aquella época. A més l’entrada és gratis, molt recomanable als interessats.

Resenya Al-Àzraq

RESENYA: LA MIRADA D’AL-AZRAQ

Vilaplana Barnés SILVESTRE, 1, La mirada d’Al-azraq, ed. Marfil 1999

El llibre ens comença a contar la história de que un senyor musulmà anomenat Al-Azraq, mentre atacava la ciutat d’ Alcoi amb les seues tropes, mor ensartat per una fletxa al cap.

A partir d’eixe moment, es comença a contar la história de dos alumnes que han de fer un trevall sobre l’edat mitjana per a la universitat. Ara contaré com continua eixa història.

Un dia estaven dos alumnes d’història de universitat a una biblioteca buscant informació per a un trevall i no trobaven res interesant fins que el cap dels bibliotecàris els donà accés als arxius històrics, on trobaren, dins de la tapa d’un llibre esgarrada, un escrit en català antic realitzat pel mossén Torregrossa. Aquell escrit narrava fets importants sobre la lluita entre musulmans i àrabs. A partir d’eixe moment, amb l’ajuda d’Albert Abad, el director del trevall, van començar a buscar informació sobre el tèrbol(*) cas del capdill Al-Àzraq, autor de algunes de les revoltes mudèjars al País Valencià al segle XII. Durant la seua búsqueda varies persones els oferixen la seva ajuda, i dóna la casualitat de que totes són mortes en algún moment. Posteriorment, els dos amics, aconseguixen trobar el cos del capdill. Encara que estava protegit, encara que el van poder portar a un lloc diferent. En eixe període de temps en el que els dos alumnes van a per el cos d’Al-Àzraq, Anna quasi resulta morta.

Fins açí és tot el que puc contar, ja que no es conta el final.

*: molt sospitós.

Aquest llibre tracta la búsqueda de dos alumnes de universitat de la solució de l’enigma del capdill musulmà Al-Àzraq i la trobada del cos del propi. En realitat l’autor vol transmetre al lector l’história del poble. Per parlar-nos d’açó, l’autor ha organitzat el llibre en 30 capítols intrigants que comencen amb situant-se en l’Alcoi del segle XII (capítol 1) i partir d’ahí es narra com dos alumnes d’universitat cerquen resoldre l’enigma d’Al-Àzraq, el qual descobrixen per sort a l’arxiu històric de la biblioteca d’Alcoi. Podriem dir que sí està redactat cronològicament ja que des d’el primer capítol que es situa al segle XII, fins al segon capítol passen 700 anys. A més, desde eixe segon capítol fins al final del llibre, els esdeveniments succeïxen cronològicament.

Els fets són narrats per un narrador omniscient.

Els esdeveniments succeïxen a Alcoi encara que els protagonistes van a Alacant una vegada. La història es desenvolupa al segle XII, però sols al primer capítol, i a partir d’ahí a la nostra época.

El personatges principals són Roger i Anna, el dos alumnes d’universitat, que es veuen inmersos en la cerca de la resposta a l’enigma del capdill.

Els antagonistas són Heinrich Van Stumb i els seus acólits i el bibliotecari, que són els que eviten que els protagonistes aconseguixen els seus objectius.

Al-Àzraq apareix introduït com un capdill important, dirigent de revoltes mudèjars, i intimidant amb una mirada profunda com el diamant que tenia a Alcoi. Per això, en al portada apareix aquest personatge amb ulls de diamant.

El primer que cal dir és que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i no l’esperava així. Està redactat de forma que llegint una part, et quedes amb la intriga de saber que passarà després. És una novel·la que mescla història amb fets ficticis i ens fa empapar-nos involuntàriament d’eixa història, cosa que no es sol poder aconseguir amb gent de la nostra edat. Es molt recomanable per a gent de cursos com 3er de ESO o fins i tot 2n. 

Quadre Hopper

   El vent, fulleja les pàgines del meu groguenc llibre. La parada cada vegada estava més a prop i el meu turment es feia cada vegada més palpable. El meu marit m'estaria esperant, segur de la meua derrota, doncs era cert que havia tornat de la meua escapada on no vaig poder valer-me de mi mateixa. El pavor que sent ara mateix és poc si el comparàrem amb la força d'un huracà o el calor del Sàhara. Solament espere una cosa, que aquest no siga l'últim llibre que em puga llegir.

Preguntes dels vents

• Quins vents poden ajudar o estar en contra del poeta en el seu camí de tornada cap a València?

Els vents que poden ajudar al poeta són, el de Xaloc, el de Llevant, el de Migjorn i el de Gregal.
Els vents que estaran en contra del poeta seran els vents de Ponent i de Mestral.

• Quin vent ha de mantenir-se parcial? Per què?

El vent que ha de mantenir-se parcial és el de Tramuntana. Crec que sí perquè és el vent més fort

• Per completar la Rosa dels Vents només en falta un. Quin?

Per completar la Rosa del vents només en falta el vent Garbí o Llebeig

Refranys de vents

La tramuntana tot els racons agrana.

Sol rogenc, vent de ponent.

Llevant aigua per davant.

Xaloc, tanca la porta i fes bon foc.

El vent de Garbí a les set se'n va a dormir.

El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral.

Qüestionari dels aliments

QÜESTIONARI

Què tipus de menjar prenieu habitualment?

Verdura, guisats, llegums i carn.

Quines eren les postres llepolies?

Pipes, sidral i regalèssia.

Menjaves alguna cosa especial en festes?

Pollastre o corder asat.

Quin era el teu menjar favorit?

Els canelons

En quins llocs compraveu els aliments?

A un ultramarins encara que el pescat el compràvem a les peixateries i la carn a les carnisseries.

Quant tardaveu en fer el menjar?

La mare era ràpida, mitja hora.

Quantes vegades a la setmana menjaveu carn i peix a la setmana?

Entre una cosa i altra, tots els dies.

Compraveu aliments preparats?

No, mai. Quasi no n’hi havia.

Quins menjars mengem ara que no abans?

Doncs ara mengem diferents tipus de pasta que abans no es menjaven i de peix, sol menjàvem boquerons. També cal dir que majorment l’única carn que preniem era porc. No es menjava marisc ni tampoc menjar brossa.

Havia quantitat suficient de menjar?

Sí que hi havia.

Havia menja brossa?

No hi havia.

Quin menjar prenieu els diumenges?

Res especial, el que menjàvem tots els dies.

S’aprofitaven els menjars? Per què?

Si que s’aprofitaven ja que no hi estavem sobrats de diners ni de menjar.

Quanta plats feieu al migdia?

Normalment plat únic amb ensalada encara que a verdades menjàvem dos plats amb un postre (fruita).

Aprofitaveu les ofertes?

No perquè no hi havia.

Qui cuinava? Per què? I ara?

La mare, perquè no trevallava. Ara cuinem tots a ma casa.

Menjaveu el que volieu o el que tocava?

Menjavem el que tocava ja que sinò el pare ens bonegava.

Què pasava si no menjaveu el que hi havia?

Sempre ens menjavem tot.

Qüestionari fet a Pilar Lucia, nescuda l’any 1954.

Foto del masclisme

• Què us suggereix aquesta imatge?Per què penseu que s'exerceix la violència contra les dones? Aquesta imatge em sugereix que l'home, a molts llocs de tots els païssos, menysprea, ridiculitza a la dona pensant que és inferior. La idea que vol transmetre aquesta imatge és que la violència no solament és pot transemetre físicament sinó que les paraules poden fer molt de mal.
• Penseu que vivim en una societat violenta? No vivim en una societat extremadament violenta comparat en altres que fan a les dones ocultar-se per complet com a l'àrab. Açí els casos de violència de génere no són tan preocupants però són molts per a una societat "civilitzada" en eixos aspectes.
• Es pot parlar de violència als insults, la humiliació i l'amenaça entre iguals? Si, totes les coses que puguen indicar menyspreu a una persona les consideraria com a violència.

Los Molinos

La nostra classe va anar a Los Molinos, a Crevillent. Una aula de la natura de la CAM. Vam estar dos dies i una nit. Al arribar ens vam instalar a les nostres respectives cabanyes de huit persones amb lliteres. Cada cabanya tenia un nom d'algún lloc important de la CV. La meua era el Penyal d'Ifach. Hi havia un taula redona amb unes banquetes per assentar-nos. També cal aclarir que els monitors ens van donar un full on apuntavem els desperfectes que observavem a la cabanya i on haviem d'apuntar el responsable de les claus de la cabanya. També anotavem els noms dels components d'aquesta. Per ordre de cabanyes, vam anar a recollir a un museu de màquines antigues mantes, fundes de les almohades ( que estaven espaxurrades com a truites ) i una sábana. Haviem de portar un sac de dormir per evitar passar fred.
Quan vam acabar d'instalar-nos, vam anar a fer una caminata a la serra de Crevillent on vam vore de tot desde que quan havia conglomerat ( tipus de roca ) volia dir que hi havia hagut un riu ja que està format per pedres redones. La serra de Crevillent es formà gràcies al xoc de la Placa Africana i la Euroasiática. També ens ensenyaren que el rabo de gato es una planta que es regenera. Les rabosses caguen en llocs extranys per marcar el terreny. La punta de la pitera s'usa com a agulla. Amb els fils de dins es fan cabassos i d'eixa planta s'extrau el tequila. Un detall curiós és l'orígen del nom carmesí. Ve de quan aplastes a les cochinilles que es diuen kermes en àrab ix un líquid roig que és aquest color. Vam vore una cova que feia la funció de casa i una mina d'aigua del segle XIX que portava 60 litres per segon actualment sec.
A la tarda vam fer un taller d'astronomia on ens posaren un PPT del univers i vam vore un video sobre el que hi ha més enllà del Sistema Solar: http://www.youtube.com/watch?v=bXrXTx94aFg&feature=player_embedded
Amés vam entrar a un planetari on el profesor apagava els llums i veiem el mapa estelar i apreciàvem els planetes, les constelacions i tot això. Vaig observar que l'estrela polar no es movia per això la fem servir per a orientar-nos.
Després vam tenir temps lliure i vam estar divertint-nos.
Al segon dia, a les deu vam començar les activitats. Un monitor ens va explicar que abans l'edifici on ens situavem era un molí, i ens en va ensenyar un que havíen portat des de Cartagena.

Ens van fer una xarrada sobre els energies sobre energies alternatives alternatives. Vam veure una cuina i un forn solar, i ens va explicar que la sala on estàvem estava condicionada per a no gastar gens d'electricitat.

 Per la vesprada ens van fer una xarrada sobre la fauna de Crevillent on veguèrem animal conservats comuns d'allí. A continuació vam fer un joc per vore què havíem après. Quan va acabar vam haver de marxar cap a Alacant.