Resenya Al-Àzraq

RESENYA: LA MIRADA D’AL-AZRAQ

Vilaplana Barnés SILVESTRE, 1, La mirada d’Al-azraq, ed. Marfil 1999

El llibre ens comença a contar la história de que un senyor musulmà anomenat Al-Azraq, mentre atacava la ciutat d’ Alcoi amb les seues tropes, mor ensartat per una fletxa al cap.

A partir d’eixe moment, es comença a contar la história de dos alumnes que han de fer un trevall sobre l’edat mitjana per a la universitat. Ara contaré com continua eixa història.

Un dia estaven dos alumnes d’història de universitat a una biblioteca buscant informació per a un trevall i no trobaven res interesant fins que el cap dels bibliotecàris els donà accés als arxius històrics, on trobaren, dins de la tapa d’un llibre esgarrada, un escrit en català antic realitzat pel mossén Torregrossa. Aquell escrit narrava fets importants sobre la lluita entre musulmans i àrabs. A partir d’eixe moment, amb l’ajuda d’Albert Abad, el director del trevall, van començar a buscar informació sobre el tèrbol(*) cas del capdill Al-Àzraq, autor de algunes de les revoltes mudèjars al País Valencià al segle XII. Durant la seua búsqueda varies persones els oferixen la seva ajuda, i dóna la casualitat de que totes són mortes en algún moment. Posteriorment, els dos amics, aconseguixen trobar el cos del capdill. Encara que estava protegit, encara que el van poder portar a un lloc diferent. En eixe període de temps en el que els dos alumnes van a per el cos d’Al-Àzraq, Anna quasi resulta morta.

Fins açí és tot el que puc contar, ja que no es conta el final.

*: molt sospitós.

Aquest llibre tracta la búsqueda de dos alumnes de universitat de la solució de l’enigma del capdill musulmà Al-Àzraq i la trobada del cos del propi. En realitat l’autor vol transmetre al lector l’história del poble. Per parlar-nos d’açó, l’autor ha organitzat el llibre en 30 capítols intrigants que comencen amb situant-se en l’Alcoi del segle XII (capítol 1) i partir d’ahí es narra com dos alumnes d’universitat cerquen resoldre l’enigma d’Al-Àzraq, el qual descobrixen per sort a l’arxiu històric de la biblioteca d’Alcoi. Podriem dir que sí està redactat cronològicament ja que des d’el primer capítol que es situa al segle XII, fins al segon capítol passen 700 anys. A més, desde eixe segon capítol fins al final del llibre, els esdeveniments succeïxen cronològicament.

Els fets són narrats per un narrador omniscient.

Els esdeveniments succeïxen a Alcoi encara que els protagonistes van a Alacant una vegada. La història es desenvolupa al segle XII, però sols al primer capítol, i a partir d’ahí a la nostra época.

El personatges principals són Roger i Anna, el dos alumnes d’universitat, que es veuen inmersos en la cerca de la resposta a l’enigma del capdill.

Els antagonistas són Heinrich Van Stumb i els seus acólits i el bibliotecari, que són els que eviten que els protagonistes aconseguixen els seus objectius.

Al-Àzraq apareix introduït com un capdill important, dirigent de revoltes mudèjars, i intimidant amb una mirada profunda com el diamant que tenia a Alcoi. Per això, en al portada apareix aquest personatge amb ulls de diamant.

El primer que cal dir és que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i no l’esperava així. Està redactat de forma que llegint una part, et quedes amb la intriga de saber que passarà després. És una novel·la que mescla història amb fets ficticis i ens fa empapar-nos involuntàriament d’eixa història, cosa que no es sol poder aconseguir amb gent de la nostra edat. Es molt recomanable per a gent de cursos com 3er de ESO o fins i tot 2n.