viernes, 8 de junio de 2012

És d'autor anònim. Escrita entre 1435 i 1456. 
El tema és l’amor cortès : Curial (vassall), Güelfa (senyora), on ella el fa avançar socialment. L’autor proposa dues maneres d’entendre l’amor: segons Güelfa : l’amor ha de donar-se entre persones d’una mateixa classe social. Facilitarà a Curial tot allò imprescindible perquè arribe al mateix estament que ella. Segons Laquessis i Càmar: l’amor s’ha de produir entre persones que lliurament s’estimen, sense cap mena de condicionament social . 
L'acció succeïx en llocs ben coneguts per l'autor: Tunis, França, Montferrat.
La história està narrada en 3 llibres, que tracten sobre el següent:
1r llibre: Narra com Curial, nascut d'una família pobra, rep una acurada educació gràcies a Güelfa , vídua del marquès de Montferrat (s’havia casat als 13 anys i als 15 queda vídua). S’enamora de Curial , però ha de fer que esdevingui cavaller. La intervenció d'uns envejosos obliga Curial a allunyar-se de Güelfa, malgrat l'indissoluble llaç sentimental. L'heroi marxa a Àustria on intervé en un combat per alliberar una noble dama d'una falsa acusació d'adulteri. Com a vencedor, se li ofereix casar-se amb Laquesis . Malgrat que Curial rebutja l'oferta, Güelfa se n’assabenta , que és presa d'un atac de gelosia.

domingo, 27 de mayo de 2012

domingo, 29 de abril de 2012

Text sobre les preguntes de la batalla d'Almansa

 Si ben al principi només Àustria es va negar a reconèixer a Felipe V com a rei d'Espanya, una sèrie de 
malapteses comeses pel monarca francès Luis XIV portaria com a conseqüència una llarga guerra, que 
durant dotze llargs anys ensagnaria els camps europeus, desde 1701 a 1713/15. S'enfrentaven Carles 
d'Àustria i Felip de Borbó.
A l'auca de la batalla d'Almansa diu: Maulets criden “Llibertat”i amb els Àustria fan costat. Botiflers i 
castellans al francès reten les mans. Per tant, el maulets estaven amb Carles i els botiflers eren els seus 
enemics, amb Felip de Borbó. A Almansa, va haver una cruenta guerra, que més que res porta mort i desconsol deixant la terra plena de dol i desconsol. En eixa, Felip va guanyar a Carles. Com a conseqüencia comença l'espoli  i la repressió de la terra per part dels guanyadors.
Finalment, Felip va decidir crear el decret de Nova Planta que abolia les constitucions.
A més, després de 300 anys, els habitants d'eixes terres continuen sentint el país, el poble, els drets ...
  




domingo, 15 de abril de 2012

viernes, 23 de marzo de 2012

5 poetes catalans significatius

Miquel Martí i Pol: (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - 11 de novembre de 2003, Vic, Barcelona). Poeta, escriptor i traductor espanyol en llengua catalana.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, asturià, portuguès, alemany, anglès, italià, holandès, hebreu, eslovè, búlgar, rus i japonès.

Ovidi Montllor i Mengual: (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) va ser un cantautor i actor espanyol que va formar part del moviment de la Nova Cançó catalana.
Va debutar en 1962 amb el grup teatral La Cassola, d'Alcoi. Als 24 anys es va anar a Barcelona, on va actuar amb grups de teatre independents, com el del CICF, i més tard amb les companyies de Núria Espert i Adrià Gual. En 1968 va iniciar una carrera destacada com a cantant, sovint acompanyat pel guitarrista i compositor Toti Soler, amb música pròpia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart i d'ell mateix.

Carles Riba i Bracons: (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un humanista, filòleg, escriptor i poeta en llengua catalana. També van ser molt valorades les seves traduccions de textos grecs tant clàssics com a moderns.

Maria Mercè Marçal i Serra: (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.


Joan Salvat i Papasseit: més citat com Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 – Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un poeta espanyol, màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana.
Conegut com a poeta d'avantguarda, va desenvolupar també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i en català, en simpatia amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb la seva vida rutinària i de repòs deguda a la seva precària salut. Va morir de tuberculosi als 30 anys, deixant una obra que romandria oblidada durant dècades.
Es va popularitzar la seva figura a partir dels anys 60, gràcies sobretot als artistes del món de la Nova Cançó. Avui dia, està considerat com un dels escriptors catalans més importants del s. XX; la lectura del seu llibre El poema de la rosaals llavis és obligatòria en l'ensenyament secundari a Catalunya. 

lunes, 19 de marzo de 2012

Elegia Segona - Carles Riba

T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

lunes, 9 de enero de 2012

Reportatge

L'Amazonia sofrix molts danys per part de l'ésser humà, açí deixe el meu reportatge sobre el tema.