Definicions

Fartet: és una espècie de peix ciprinodontiforme de la família Cyprinodontidae. És una de les espècies de vertebrats ibèrics en major perill d'extinció.





Gineta: La gineta, jineta o gat almiscler (Genetta genetta) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels vivérrids. La gineta està present en la península ibèrica, les Illes Balears i França, i sembla expandir-se actualment cap al nord i l'est del continent. També es pot trobar a Orient Mitjà i en bona part del continent africà, amb l'excepció principal de les zones desèrtiques.






Garsa: Ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels còrvids (Pica pica), de color negre llevat de les plomes escapulars i el dessota de color blanc.









Murta: El mirto, arrayán o murta (Myrtus communis) es una planta de la familia de las Myrtaceae, nativa del sudeste de Europa y del norte de África.

Llentiscle: El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Penedès, al Garraf, al Bages i a les Illes Balears.

L'argelaga: és un arbust papilionaci molt espinós, de fulles simples i petites flors grogues agrupades en ramells. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats. L'argelaga s'assembla a la ginesta però és molt més petita i punxa molt.








Depressió: enfonsament del terreny que es pot anomenar conca o cubeta.







Ria: Part final d'una vall fluvial oberta per l'entrada del mar.

Riu: Corrent continua d'aigua que fluïx per un caixer o llit.

Atesorar España

 ATESORAR ESPAÑA

Amb la classe vam asistir a un projecte de Bancaixa anomenat Atesorar España, realitztat amb la colaboració de la Hispanic Society

Aquesta exhibició està composta per fotografies albergades a la Hispanic Society of

America Entre la segona meitat del segle XIX i les primeres décades del segle XX

A la primera part de l’exposició es veu a A. M. Huntington, el fundador de la

H.S., i l’època en que va viure a Espanya. En aquesta primera part de l’exposició es mostren fotografies de carrers, mercats, festes, indumentàries i artesanies de diversos llocs d’Espanya al segles XIX i XX. A més, ens fa veure quins aparells i mètodes s’utilitzaven a la fotografia

La segona part ens presenta fotografies en sèpia del segle XIX, i que a la seua vegada està dividida en dos “subapartats”.

En el primer, podem observar vistes de ciutats als anys seixanta i setanta del segle

XIX, com Sevilla, Màlaga, Córdova, Múrcia, Cartagena, Toledo, Granada, Burgos,

Barcelona, Segòvia o Alacant. Els autors d’aquestes fotografies son Jean Laurent i Charles Clifford

Les fotografies de la segona subsecció són donacions i també adquisicions del Marqués de la Vega-Inclán. Van ser presses per fotògrafs espanyols i mostren instantànies dels s. XIX-XX. Alguns d’eixos fotógrafs són J.M Canyellas, Emilio Beauchy  i Joseph Espulgas Puig

La tercera part i última, es situa al segle XX i parla de tradicions i costums. Consta de tres apartats.

Començaré pel segon ja que em va parèixer que reflectia les coses més interesant i menyspreades, per això es diu “Espanta incógnita” el llibre que es va publicar del autor  Kart Hielshcer datat entre el 1914 i 1918 on podem

veure paisatges amb barrancs muntanyosos, pics nevats, temples, hermites, palaus,

places monumentals etc.

Ara, havent acabat d’explicar la segona, pasaré a la primera on podem veure es presenta a Anna M Christian, amiga de Sorolla, que va recòrrer Espanya l’any 1915 i la majoria de les obres d’eixa dona, reflexen la vida i la cultura valencianes per exemple: la platja de la Malvarosa,carrers d’Alacant, el palmerald’Elx...

Finalment, la tercera secció parla sobre Ruth Matilda Anderson, la figura més important de l’exposició. Les seuses fotografies destaquen sobretot per la seua bona

qualitat, la presició dels enquadraments i altres tècniques que va aprendre del seu

pare i de la escola de fotografia a Nova York on va estudiar. Les instantànies reflexen majoritàriament paisatges de Galícia, Astúries, Salamanca,

la Manxa, Canàries Huelva.etc. Representen també escenes de activitats quotidianes de l’época com la ramaderia, la pesca i l’agricultura. També es veuen imatges de vestits, fotos de gent a les romeries, gent ballant dances populars, etc.

  

La fotografia que més em va agradar, d’entre altres moltes, fou una del fotògraf Jean Laurent, feta al segle XIX. M’agrada perquè fa un contrast de l’Alacant d’abans i la d’ara reflexant carrers descuidats i sense asfaltar on no hi ha cotxe, un dels béns més preuats a aquella época. 

Aquesta visita em va paréixer molt productiva ja que ens fa adonar-nos de com era Espanya fa uns quants anys, i de com ha avançat la societat. Amb una imatge et transporta a aquella época. A més l’entrada és gratis, molt recomanable als interessats.

Resenya Al-Àzraq

RESENYA: LA MIRADA D’AL-AZRAQ

Vilaplana Barnés SILVESTRE, 1, La mirada d’Al-azraq, ed. Marfil 1999

El llibre ens comença a contar la história de que un senyor musulmà anomenat Al-Azraq, mentre atacava la ciutat d’ Alcoi amb les seues tropes, mor ensartat per una fletxa al cap.

A partir d’eixe moment, es comença a contar la história de dos alumnes que han de fer un trevall sobre l’edat mitjana per a la universitat. Ara contaré com continua eixa història.

Un dia estaven dos alumnes d’història de universitat a una biblioteca buscant informació per a un trevall i no trobaven res interesant fins que el cap dels bibliotecàris els donà accés als arxius històrics, on trobaren, dins de la tapa d’un llibre esgarrada, un escrit en català antic realitzat pel mossén Torregrossa. Aquell escrit narrava fets importants sobre la lluita entre musulmans i àrabs. A partir d’eixe moment, amb l’ajuda d’Albert Abad, el director del trevall, van començar a buscar informació sobre el tèrbol(*) cas del capdill Al-Àzraq, autor de algunes de les revoltes mudèjars al País Valencià al segle XII. Durant la seua búsqueda varies persones els oferixen la seva ajuda, i dóna la casualitat de que totes són mortes en algún moment. Posteriorment, els dos amics, aconseguixen trobar el cos del capdill. Encara que estava protegit, encara que el van poder portar a un lloc diferent. En eixe període de temps en el que els dos alumnes van a per el cos d’Al-Àzraq, Anna quasi resulta morta.

Fins açí és tot el que puc contar, ja que no es conta el final.

*: molt sospitós.

Aquest llibre tracta la búsqueda de dos alumnes de universitat de la solució de l’enigma del capdill musulmà Al-Àzraq i la trobada del cos del propi. En realitat l’autor vol transmetre al lector l’história del poble. Per parlar-nos d’açó, l’autor ha organitzat el llibre en 30 capítols intrigants que comencen amb situant-se en l’Alcoi del segle XII (capítol 1) i partir d’ahí es narra com dos alumnes d’universitat cerquen resoldre l’enigma d’Al-Àzraq, el qual descobrixen per sort a l’arxiu històric de la biblioteca d’Alcoi. Podriem dir que sí està redactat cronològicament ja que des d’el primer capítol que es situa al segle XII, fins al segon capítol passen 700 anys. A més, desde eixe segon capítol fins al final del llibre, els esdeveniments succeïxen cronològicament.

Els fets són narrats per un narrador omniscient.

Els esdeveniments succeïxen a Alcoi encara que els protagonistes van a Alacant una vegada. La història es desenvolupa al segle XII, però sols al primer capítol, i a partir d’ahí a la nostra época.

El personatges principals són Roger i Anna, el dos alumnes d’universitat, que es veuen inmersos en la cerca de la resposta a l’enigma del capdill.

Els antagonistas són Heinrich Van Stumb i els seus acólits i el bibliotecari, que són els que eviten que els protagonistes aconseguixen els seus objectius.

Al-Àzraq apareix introduït com un capdill important, dirigent de revoltes mudèjars, i intimidant amb una mirada profunda com el diamant que tenia a Alcoi. Per això, en al portada apareix aquest personatge amb ulls de diamant.

El primer que cal dir és que aquest llibre m’ha paregut molt interessant i no l’esperava així. Està redactat de forma que llegint una part, et quedes amb la intriga de saber que passarà després. És una novel·la que mescla història amb fets ficticis i ens fa empapar-nos involuntàriament d’eixa història, cosa que no es sol poder aconseguir amb gent de la nostra edat. Es molt recomanable per a gent de cursos com 3er de ESO o fins i tot 2n.